La informació del trànsit a la ràdio

Aquest matí mentre anava a la feina escoltava, com és habitual, les notícies a la ràdio. Cada matí i a totes les emissores es dóna una importància especial a la informació sobre el trànsit i, tret d’algunes excepcions, gairebé sempre és el mateix text: “circulació intensa a la C58 a Sant Quirze i a Badia del Vallès en sentit Barcelona i a Montcada en sentit Terrassa, retencions al Papiol”, etc. Treballo a Palau-solità i Plegamans i des de Terrassa no hi ha cap alternativa al transport privat, per tant sóc víctima dels embussos diaris a la C58. Avui Ràdiopista donava la informació habitual, però avui, a diferència d’altres dies, estava aturat ja abans d’entrar a l’autopista. Fa gràcia escoltar que els embussos són a un lloc, a un lloc habitual, mentre estàs aturat uns quants quilòmetres abans fins i tot abans d’entrar a l’autopista (he tardat 15 minuts en poder accedir-hi). L’embús d’aquest matí ha estat monumental, i un trajecte que en les millors circumstàncies el faig en 15 o 20 minuts i en uns 40 minuts quan hi ha els embussos habituals, avui no he pogut fer-lo en menys d’una hora i mitja (una hora i quaranta minuts, per ser exactes).
Estem saturats d’informació. Els mitjans tenen els recursos que tenen però necessiten donar més del que tenen, però el trànsit és una informació que només es necessita en el moment en que passa, quan has de fer un trajecte, no després. Un retard de 15 minuts converteix aquesta informació en inútil. Es possible que estiguin tan ocupats donant la informació a un munt de mitjans que no tenen temps a actualitzar-se, però aquest ja no és el meu problema; el meu problema és que ho fan malament i en pateixo les conseqüències. Potser si hagués sabut que avui tardaria més d’una hora i mitja per arribar a la feina hauria agafat una altra via.
Ah! I en els 85 minuts de trajecte no he pogut escoltar cap actualització de la informació. Millor que ho deixin córrer…

La Bionda – I wanna be your lover

Un clàssic de l’època Tecno-Pop dels anys ‘80 en una actuació al programa Aplauso de TVE. La pantalla on es projecten els dibuixos animats seria avui una gran pantalla de plasma, però fins no fa gaire aquestes incrustacions d’imatges es realitzaven amb la tècnica del Chroma Key. Apart de l’estètica del moment, reflexionem en quants grups d’avui utilitzarien, i utilitzen, una posada en escena similar… i estem parlant de l’any 1984!!

Vist al blog d’El Mon a Rac1

“The story of Stuff”

“La història de les coses” és un sensacional documental que ens explica el cicle dels productes destinats al consum. D’una durada de 21 minuts que t’enganxarà des del principi i et farà reflexionar quan arribis al final.

Gros + Gran = Gron

Que aixequi el dit qui no hagi fet mai aquesta estranya associació

Un 10 per Apple

Apple ha anunciat el llançament al mercat del nou iPhone. Això que no hauria de passar de simple anècdota comercial pren dimensions extraordinàries només pel simple fet de ser un producte d’Apple. Tan extraordinari és que tots els mitjans en parlen. Es un aparell tan sofisticat que aquest nou model inclou, fins i tot, GPS i UMTS!! Es clar que també hi ha molts telèfons al mercat que tenen GPS i no se n’ha parlat. I gairebé tots els telèfons inclouen tecnologia de comunicació UMTS i no se n’ha parlat.

Es tan guai el nou iPhone que fins i tot el web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ja n’ha adaptat  seus continguts a aquest nou dispositiu que, recordem, encara no ha arribat aquí. En canvi, hi ha continguts que encara no validen estàndards, no funcionen amb Firefox o requereixen Windows Media.

Deu ser que és més guai fer continguts per un aparell que encara no tenim al mercat que fer-ho de forma que compleixi estàndards. O deu ser més guai fer que es necessiti pagar a una gran corporació per poder veure la seva web (Internet Explorer o Windows Media no són gratis mentre es necessiti un sistema operatiu que no ho és)

Apple aconsegueix el que no aconsegueix ningú. Un 10 per Apple.

Per cert, el nou iPhone s’ha anunciat per 199 dòlars (uns 126 euros). Quin preu tindrà aquí una vegada Movistar el subvencioni? M’hi jugo un pèsol que costarà més de 300 euros… o de 400.

Un telèfon perquè els homes “canalitzin la seva agressivitat”

La “flamant” ministra d’igualtat (recordem aquest terme), la del “miembros y miembras de esta comisión” [sic], ha anunciat un telèfon destinat a fer que els homes “canalitzin la seva agressivitat”. Es veu que hi havia molts homes que trucaven al número d’atenció i ajuda a les dones maltractades per solucionar alguns dubtes com gestionar una custòdia d’un fill, pensions alimentàries, etc. Per evitar que aquestes trucades interfereixin el funcionament destinat originalment a aquest número, s’ha creat un altre número d’atenció als homes. Així, paraules textuals, els homes, entre altres coses, podran “canalitzar la seva agressivitat”. I s’ha quedat tan ampla. Què hauria passat si aquesta ministra d’igualtat (recordem aquest terme) hagués creat un telèfon destinat “a que les dones hi plorin”? Ja posats proposo un telèfon per homes:

• Perquè hi puguin parlar de futbol
• Perquè hi puguin parlar de dones
• Perquè hi puguin parlar de gadgets electrònics
• etc.

I evidentment, per poder ser totalment iguals (recordem el terme?), un equivalent destinat a que les dones:

• Puguin parlar de com organitzar la seva bossa
• Puguin parlar d’on trobar les millors ofertes de draps
• Puguin criticar les dones que tenen els pits més grossos que elles
• etc.

Posats a dir estupideses…

PS: Per si algú no ho havia notat, aquest comentari és irònic

Quan al centre no fa falta pagar guals i als barris pagar-los no serveix per a res

Visc a Sant Pere i tinc la sort de tenir un bar de copes (Stravaganze) dues portes més avall del garatge de casa. Cap problema quant al bar, ja que no fa més soroll que un molt dèbil “putrum-putrum“. El problema són uns clients gens respectuosos i tenir un gual permanent al garatge. Els clients no el respecten i hi aparquen davant per sistema. Apart de l’obstacle que representa si en aquell moment has d’entrar o sortir de casa no seria massa inconvenient si la grua municipal actués quan se la necessita.

Però no ve. Mentre al centre no cal tenir cap gual ni trucar a Egarvia perquè aquesta actuï en només 10 minuts, als barris no ve ni quan la truques. I no és la primera vegada que passa. Trucar a la grua i després de més d’una hora i mitja encara no ha aparegut. El bar tanca, els clients marxen i després ja pots entrar o sortir de casa.

Em considero una persona tolerant. Entenc que cada vegada hi ha menys places d’aparcament i hi ha vegades que necessites fer una parada per carregar o descarregar coses. O simplement fer un petit encàrrec que només ocuparà 10 o 15 minuts. Cap problema, que aparquin davant del garatge. Però anar al bar de copes no és una necessitat de 15 o 20 minuts. El més normal és que sigui una necessitat que requereix més de dues hores.

De què serveix pagar un gual? Quin servei et dóna? Si qui ha d’exercir el servei al ciutadà no l’ofereix, què cal fer? Canviar el cartell de “Gual permanent” per un de “Si aparques aquí et punxaré les rodes”?

Vull pensar que la grua municipal existeix per oferir un servei al ciutadà i no és una simple eina de recaptació, però realment m’ho posen molt difícil.

Tot es penja

Estic de reformes a casa. Fa uns dies vam canviar la campana extractora de la cuina, la vaig provar i al tercer botonet que pitjo… es va bloquejar! No hi va haver manera de parar-la fins que no la vaig desconnectar físicament del corrent elèctric. Ara hi ha un interruptor per no haver de desconnectar cables.

Aquest matí m’he trobat un altre problema similar: s’ha bloquejat la caldera i, és clar, no sortia aigua calenta a la dutxa. Solució: desconnectar-la de l’endoll i tornar-la a connectar.

El ràdio-navegador del cotxe també fa dies que es para i engega aleatòriament. Als telèfons mòbils també se’ls ha de treure la bateria per poder-los reiniciar de tant en tant.

Però el més trist de tot això és que estem tan acostumats a que les coses es pengin que ja ho trobem normal.

I no és normal, això. No ho és gens…