La “flamant” ministra d’igualtat (recordem aquest terme), la del “miembros y miembras de esta comisión” [sic], ha anunciat un telèfon destinat a fer que els homes “canalitzin la seva agressivitat”. Es veu que hi havia molts homes que trucaven al número d’atenció i ajuda a les dones maltractades per solucionar alguns dubtes com gestionar una custòdia d’un fill, pensions alimentàries, etc. Per evitar que aquestes trucades interfereixin el funcionament destinat originalment a aquest número, s’ha creat un altre número d’atenció als homes. Així, paraules textuals, els homes, entre altres coses, podran “canalitzar la seva agressivitat”. I s’ha quedat tan ampla. Què hauria passat si aquesta ministra d’igualtat (recordem aquest terme) hagués creat un telèfon destinat “a que les dones hi plorin”? Ja posats proposo un telèfon per homes:
- Perquè hi puguin parlar de futbol
- Perquè hi puguin parlar de dones
- Perquè hi puguin parlar de gadgets electrònics
- etc.
I evidentment, per poder ser totalment iguals (recordem el terme?), un equivalent destinat a que les dones:
- Puguin parlar de com organitzar la seva bossa
- Puguin parlar d’on trobar les millors ofertes de draps
- Puguin criticar les dones que tenen els pits més grossos que elles
- etc.
Posats a dir estupideses…
PS: Per si algú no ho havia notat, aquest comentari és irònic 
