Aquest matí mentre anava a la feina escoltava, com és habitual, les notícies a la ràdio. Cada matí i a totes les emissores es dóna una importància especial a la informació sobre el trànsit i, tret d’algunes excepcions, gairebé sempre és el mateix text: “circulació intensa a la C58 a Sant Quirze i a Badia del Vallès en sentit Barcelona i a Montcada en sentit Terrassa, retencions al Papiol”, etc. Treballo a Palau-solità i Plegamans i des de Terrassa no hi ha cap alternativa al transport privat, per tant sóc víctima dels embussos diaris a la C58. Avui Ràdiopista donava la informació habitual, però avui, a diferència d’altres dies, estava aturat ja abans d’entrar a l’autopista. Fa gràcia escoltar que els embussos són a un lloc, a un lloc habitual, mentre estàs aturat uns quants quilòmetres abans fins i tot abans d’entrar a l’autopista (he tardat 15 minuts en poder accedir-hi). L’embús d’aquest matí ha estat monumental, i un trajecte que en les millors circumstàncies el faig en 15 o 20 minuts i en uns 40 minuts quan hi ha els embussos habituals, avui no he pogut fer-lo en menys d’una hora i mitja (una hora i quaranta minuts, per ser exactes).
Estem saturats d’informació. Els mitjans tenen els recursos que tenen però necessiten donar més del que tenen, però el trànsit és una informació que només es necessita en el moment en que passa, quan has de fer un trajecte, no després. Un retard de 15 minuts converteix aquesta informació en inútil. Es possible que estiguin tan ocupats donant la informació a un munt de mitjans que no tenen temps a actualitzar-se, però aquest ja no és el meu problema; el meu problema és que ho fan malament i en pateixo les conseqüències. Potser si hagués sabut que avui tardaria més d’una hora i mitja per arribar a la feina hauria agafat una altra via.
Ah! I en els 85 minuts de trajecte no he pogut escoltar cap actualització de la informació. Millor que ho deixin córrer…
