D’entrada he de dir que que l’anomenada “violència de gènere”, vingui d’on vingui, és una lacra i que mai de la vida es pot arribar a justificar. Però una vegada dit això, durant la última setmana he pogut escoltar fins a quatre notícies en les quals quatre dones han mort, s’ha detingut a les seves parelles de sexe masculí, i se’ls ha deixat lliures una vegada s’ha comprovat que la mort d’aquestes dones no ha estat relacionada amb la “violència de gènere” (algunes sense ni tan sòls violència i altres han estat suïcidis).
Espero que a la meva parella no li passi res mentre jo sigui viu. Espero traspassar jo primer que ella. Així segur que mai no serà notícia. I jo no hauré de passar algunes hores, o dies, a la garjola i haver de passar per pressumptament culpable, per si de cas…
