Aleshores vingué la vivenda

O com polir una llengua per deixar-la abandonada després.
Amb el naixement de la primera ràdio en català (Ràdio 4) em venen al cap un cert nombre de records: el programa Jovenívol amb el Xavier Bru de Sala, la Cèlia Motis i el Joan Lluch; com d’estrany se’m feia escoltar, per primera vegada a la meva vida, parlar en català per un mitjà que no fos a casa o al carrer; però sobretot recordo l’impacte que va significar escoltar algunes paraules que eren noves i que venien a substituir algunes que feiem servir amb normalitat i de forma incorrecta (bordillo, bussón, bueno) o com es volia sobrecorregir paraules que ja de per sí eren correctes (llumins o guixeta per mistos o taquilla). Recordo com em va sobtar escoltar la paraula “aleshores“. No entenia què volia dir però era una paraula que es deia molt. Motíssim. Fins que es va acceptar que “després” era una paraula correcta i “aleshores” va anar quedant en un ús més limitat.
Quan va arribar TV3 va passar una mica el mateix. Hi ha correctors i assessors lingüístics amb la missió de revisar què es deia per antena. Es van destinar molts recursos per normalitzar una llengua que estava molt malmesa.
Però quan finalment la llengua s’ha normalitzat i s’ha aconseguit que la gent parli millor que abans (“bústia” i “vorera” ja estan assimilades. “Bueno” costa més) sembla que es vulguin introduir paraules que d’entrada són incorrectes. Quan volem dir “habitatge” diem “vivenda” i quan algú ha passat una “malaltia” resulta que ha passat una “enfermetat“. Fins i tot podem veure la paraula correcta i la incorrecta a la mateixa frase, utilitzant-la com una paraula sinònima.
No podem recriminar la utilització d’aquestes paraules a la llengua parlada de forma espontània, sense guió, perquè pot ser que s’hagi dit tot sabent que és incorrecta i que hagi sorgit fruit de la velocitat de la parla i la improvisació. Però quan la paraula incorrecta forma part del guió es converteix en un error premeditat. Sembla que es vol introduir la paraula forçant el seu ús i, segur, la seva entrada en un futur diccionari. Cada vegada més podem escoltar “vivendes” i “enfermetats” a mitjans importants com ràdio i televisió, però també a la premsa escrita. I crec que això és greu. La llengua no s’ha d’imposar sinó que ha de fluir i evolucionar amb naturalitat. Forçant les paraules errònies no estem fent cap favor a la llengua. Corregint-les, sí.
No sóc fil·lòleg i el que sé de català ho he après entre l’escola, llegint i escoltant. Els errors que hi puguin haver en aquest text són fruit del que he anat aprenent dels demés i dels mitjans de comunicació. Però el que hi ha de correcte, també.
El català correcte, passa’l. Vale?