La Política del Canvi Climàtic

L’expresident del Govern espanyol, José María Aznar, ha tornat a parlar. I ha estat per fer unes declaracions posant en dubte el Canvi Climàtic i fent dures crítiques a qui hi destina recursos a combatre’l. Va dir, també, que el CC s’ha postulat com la nova religió, la nova manera de fer por.
Em va sorprendre el fet de que hi estava d’acord. Jo també sóc escèptic quant a l’orígen antropogènic del CC. El clima és viu, canvia constantment. I sí, el ser humà hi té a veure. Però també les plantes, els terratrèmols, els volcans, les vaques, les papallones, el Sol i l’òrbita terrestre. Tot hi té a veure i el CC és imparable tot i els nombrosos recursos que hi destinem. Però repeteixo que em va sorprendre estar d’acord amb ell. Mentre pensava això, una alarma va sonar dins meu. Hi havia alguna cosa que em deia que no havia d’estar d’acord amb les declaracions de qui va assegurar que a Iraq hi havia armes de destrucció massiva perquè “pueden estar seguros de que les digo la verdad”. Què va ser el que va activar les meves alarmes? Doncs que, apart del fet que pugui o no tenir raó (és un tema que es pot debatre), no ens enganyem, la seva inquietud no era el CC. Eren els diners. El que ell vol és que tots aquests diners es destinin no a salvar una crisi i ajudar els més necessitats, sinó a uns altres molt i molt diferents i totalment interessats, i l’excusa era el CC.
Tot i això, crec que els recursos que es destinin a combatre el CC (del qual en sóc escèptic) són necessaris. L’ecologia sí és important, la patim avui i la patiran els nostres fills. Si en el passat no s’hagués fet res, els nostres rius encara serien clavegueres en una base aquosa i, en canvi, avui fins i tot s’hi pot pescar. I això sí s’ha pogut fer en pocs anys. Aturar la deforestació de l’Amazònia o aconseguir una economia autosostenible són excuses prou poderoses com per acceptar que hi ha un CC d’orígen antropogènic, encara que pugui ser mentida.

Qui és el responsable d’aquesta crisi?

Comencen a sonar veus acusadores sobre la responsabilitat d’aquesta crisi que estem vivint. Qui respresenta que ha de ser el responsabe? El promotor immobiliari? El banquer que ha estat concedint hipoteques massa arriscades? El ciutadà que s’ha arriscat per poder comprar un habitatge on poder viure? Qui ha de pagar aquesta factura?
O potser és culpa de l’Estat per no complir i fer complir la intocable Constitució Espanyola, que tant important és en temes d’idioma i tant poc important en la resta?
S’admeten apostes sobre qui pagarà. Jo ja ho tinc clar…

Corporativisme judicial

Segons publica avui La Vanguardia, el Tribunal Constitucional eliminarà de l’Estatut la referència al deure de conèixer la llengua catalana per a tothom qui visqui a Catalunya. Tret del fet que segur que hi haurà molta gent contenta de que vagin escanyant Catalunya sempre que sigui possible, es posa de manifest que, potser, el motiu d’aquesta esmena és per evitar que els jutges destinats al Principat tinguin la obligatorietat de conèixer la nostra llengua. I si és això, aquesta nova retallada no només ha de preocupar els catalans sinó també tots aquells que estan contents amb aquesta mesura, perquè implica corporativisme judicial i segur que, algun dia, aquest corporativisme els afectarà a ells. Una cosa és que els metges o enginyers exerceixin el corporativisme, però si això ho fa el col·lectiu judicial ho converteix en greu, perquè significa que un Poder tan important no és objectiu. La justícia, com a un dels tres Poders en els quals es basa el sistema democràtic (Executiu, Legislatiu i Judicial) no pot ser corporativista. Es un dels pilars del sistema. Es una de les tres potes del tamboret, i si una d’aquestes potes no és sòlida, el tamboret caurà.
Però potser sóc molt il·lús, perquè de fet ja fa temps que sé que el Poder Judicial no és independent quan contínuament veiem partits polítics barallant-se sobre quins jutges han de constituir aquesta tercera pota.