Estat policial

17 11 2008

Un control de Mossos d’Esquadra  situat a l’autopista C58 a l’alçada de la gasolinera BP en sentit Barcelona i que va durar 6 hores de la matinada, va permetre la detecció de 57 conductors que superaven la taxa màxima permesa d’alcohol. Segons publica La Vanguardia  es van efectuar 493 proves, en total.
I una vegada fet el titular, analitzem-ho.
Es van realitzar 493 proves. Es van aturar per fer una prova rutinaria, de la qual no hi ha opció a negar-s’hi per risc de sanció, 493 vehicles.
493 vehicles que es van aturar en la única via una mica decent que uneix Barcelona i el Vallès.
493 vehicles que van provocar un embús impressionant, també provocant que persones que no anaven ni tornaven de marxa, sinó que anaven o tornaven de treballar, arribessin tard, molt tard.
493 vehicles dels quals 57 van donar positiu. Es van molestar a 493 vehicles amb els seus passatgers per detectar-ne 57.
A més, al tallar l’autopista es van provocar dos xocs de vehicles, detall que no s’ha fet notar en la nota de premsa que Mossos d’Esquadra va enviar als mitjans.
Si realment hagués preocupat la seguretat viària per sobre de la sanció i la recaptació, els controls s’haurien situat a les entrades de l’autopista, no una vegada el conductor ebri és ja molt perillós perquè circula a tota velocitat per l’autopista.
Si el que realment preocupa és la sanció i la recaptació per sobre de la seguretat, s’hauria muntat el control al tram final d’una autopista quan el conductor ja no té escapatòria.
El fet de bufar i trobar a 57 delinqüents ha estat l’excusa per fer una nota de premsa i disfressar l’afany recaptatori d’un cos de demostrada repressió al ciutadà innocent. Fer veure que fan una cosa quan en realitat en fan una altra de molt diferent.
Veure un vehicle de Mossos d’Esquadra no dóna tranquilitat. Posa molt nerviós i fins i tot fa por.





Per què ningú no hi fa res?

3 11 2008

Fa una estona m’ha trucat una amiga per explicar-me una d’aquelles coses que et deixen al·lucinat i que a la vegada és tan familiar que espanta. Ella tenia una ADSL contractada amb Ya.com, va demanar un canvi a la contractació per augmentar el tipus de servei amb el resultat que ara ja no té connexió. Al trucar al servei d’atenció al client de Ya.com, informen que la línia ja no està amb ells, sinó que ha anat a parar a les mans d’Orange. Slamming, se’n diu d’això.
Li he recomanat que, d’entrada, truqui a la Oficina de Consum de la Generalitat. I quan rebi el primer rebut de l’ADSL de la nova companyia, que dóni ordre a la seva entitat bancària del retorn abans de 15 dies, a més de donar ordre de no pagar cap més rebut procedent d’aquesta.
Després, tot fent un cafè, ho he comentat amb un company de la feina i em diu que, tot i ser més car, per això té la línia contractada amb Telefónica. Però resulta que la setmana passada una dona que va trucar a l’espai “El contenidor” del programa “El món” a RAC1, explicava la mateixa experiència però amb la diferència de que la seva línia va anar a parar de Telefónica a Ya.com.
Contínuament podem escoltar aquests problemes, problemes de robatoris de línia, problemes per aconseguir la baixa dels serveis, etc. Es denuncien a Consum, es denuncien als mitjans de comunicació. Però no passa res. Mai no passa res. On és la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions? I per a què coi serveix a més de servir de moneda de canvi entre governs estatals i autonòmics? A la vista de la realitat, no serveix per a res.
En un país normal, l’Estat hauria intervingut sobre aquestes operadores que realitzen aquests delictes (si “robar” és un delicte, és clar, que em sona que sí…). Potser se’ls hauria retirat la llicència d’operadora i els responsables estarien a la presó. Però no.
I a més, si deixes de pagar a aquestes empreses de delinqüents et pots trobar que un bon dia apareixes a la famosa llista de l’ASNEF, i si necessites un crèdit, tururut violes.
Per què passa això? Per què ningú no hi fa absolutament res? Per què sempre hem de tenir la sensació de que estem indefensos?
Qui ens pot defensar de qui ens defensa?
Quin fàstic de país i quin fàstic els qui ens governen. Siguin del color que siguin, perquè tots són iguals…