La imatge d’una crisi

Actualitzant a KDE4 (i mantenint Quanta…)

Fa poquet vaig fer una actualització completa del meu sistema d’escriptori (Debian Lenny / KDE3) utilitzant les fonts “testing” (Squeeze). En aquesta versió ja està entrant KDE4, i m’hi vaig aventurar. Això volia dir que si alguna cosa fallava, em quedava sense un escriptori operatiu per poder treballar decentment fins que no ho arreglés… però em vaig tirar a la piscina.

Endavant les atxes!

El nou KDE4 té molt bona pinta, però com tots els canvis importants, acostuma a ser traumàtic a l’inici: busca on hi ha les opcions velles, descobreix les opcions noves… i descobreix que el que per mi és un paquet molt important, Quanta, ha desaparegut perquè encara no està acabat per poder treballar amb les noves biblioteques QT que utilitza KDE4

Per poder recuperar-lo, vaig modificar el /etc/sources.list, vaig canviar de “testing” a “stable”, un “apt-get update” i un “apt-get install quanta”. Acceptem les propostes que ens fa d’esborrar alguns paquets. Una vegada fet, tornem a modificar el “sources.list” per deixar-ho amb “testing” (o “sid”, si ens agrada el risc extrem ) i tornem a fer “apt-get update”

Evitar que Quanta s’actualitzi quan actualitzem sistema

A versions diferents a “stable”, els paquets s’actualitzen bastant sovint, o sigui que és molt probable que anem fent un “dist-upgrade” de tant en tant. Això farà que Quanta se’ns torni a desinstal·lar. Per evitar que les actualitzacions posteriors ens desinstal·lin Quanta, l’hem de posar en situació “hold”:

# echo "quanta hold" | dpkg --set-selections

Ja està. Ja podem actualitzar amb la confiança que no ens eliminarà Quanta.

Quan el nou paquet ja estigui disponible en la versió KDE4 i desitgem la seva aztualització, l’hem de treure de “hold”

# echo "quanta install" | dpkg --set-selections

I ja està. Mentrestant, podem anar gaudint/descobrint KDE4 amb tots els seus moviments sinuosos i transparències sense haver de renunciar a treballar amb Quanta, que al cap i a la fi és l’eina que em permet guanyar quatre euros de tant en tant…

Reduir emissions de CO₂ utilitzant energia nuclear

• Talar arbres per prevenir incendis forestals.
• Utilitzar Outlook per poder fer servir un antivirus.
• Anar a 40 per reduir accidents.
• Patrocinar la compra de vehicles privats i insistir en fer servir transport públic.
• Fer-se un tall al dit per aprofitar una Tirita.
• Fer campanya dient que es rescataran peatges i pujar el seu preu quan es té el poder.
• Que aquell que diu que som uns pirates d’endugui el 10% de la recaptació en un concert benèfic.

Qui dóna més?

Vot en blanc, vot nul o abstenció?

Relacionat amb l’apunt anterior, estudiant la llei d’Hondt i fent proves amb els simuladors que mostra la Wikipedia, es prova que:

• El vot en blanc és un vot que es comptabilitza en el càlcul de percentatges assignats a cada partit. Un augment del vot en blanc disminueix el percentatge de cada partit, de forma que els partits petits poden quedar exclosos si aquest vot és significatiu.
• El vot nul, com l’abstenció, no comptabilitzen vots perquè o no hi són o no són vàlids. No modifica els percentatges de vots de cada partit.
• El vot nul, en canvi, es té en compte per calcular la participació.

D’això en puc extreure la conclusió de que el vot en blanc beneficia als partits guanyadors, ja que els treu la possible competència i pactes amb els partits més petits donat que poden quedar exclosos per no arribar al mínim de 3% de vots necessaris.

Si fins ara es deia que el vot en blanc significava que estàs d’acord en la forma de democràcia però no et sents representat per cap partit, jo entenc, ara, que això se simbolitza amb el vot nul, ja que es pot fomentar la participació sense que aquest vot vagi realment a cap partit, al contrari del vot en blanc.

Em sembla que el que va dir que cal votar encara que sigui en blanc era el mateix que va dir que el treball dignifica l’home…