Aquesta és la curiosa imatge del ràdar d’ahir a la nit…

Fa poquet vaig fer una actualització completa del meu sistema d’escriptori (Debian Lenny / KDE3) utilitzant les fonts “testing” (Squeeze). En aquesta versió ja està entrant KDE4, i m’hi vaig aventurar. Això volia dir que si alguna cosa fallava, em quedava sense un escriptori operatiu per poder treballar decentment fins que no ho arreglés… però em vaig tirar a la piscina.

Endavant les atxes!

El nou KDE4 té molt bona pinta, però com tots els canvis importants, acostuma a ser traumàtic a l’inici: busca on hi ha les opcions velles, descobreix les opcions noves… i descobreix que el que per mi és un paquet molt important, Quanta, ha desaparegut perquè encara no està acabat per poder treballar amb les noves biblioteques QT que utilitza KDE4

Per poder recuperar-lo, vaig modificar el /etc/sources.list, vaig canviar de “testing” a “stable”, un “apt-get update” i un “apt-get install quanta”. Acceptem les propostes que ens fa d’esborrar alguns paquets. Una vegada fet, tornem a modificar el “sources.list” per deixar-ho amb “testing” (o “sid”, si ens agrada el risc extrem ) i tornem a fer “apt-get update”

Evitar que Quanta s’actualitzi quan actualitzem sistema

A versions diferents a “stable”, els paquets s’actualitzen bastant sovint, o sigui que és molt probable que anem fent un “dist-upgrade” de tant en tant. Això farà que Quanta se’ns torni a desinstal·lar. Per evitar que les actualitzacions posteriors ens desinstal·lin Quanta, l’hem de posar en situació “hold”:

# echo "quanta hold" | dpkg --set-selections

Ja està. Ja podem actualitzar amb la confiança que no ens eliminarà Quanta.

Quan el nou paquet ja estigui disponible en la versió KDE4 i desitgem la seva aztualització, l’hem de treure de “hold”

# echo "quanta install" | dpkg --set-selections

I ja està. Mentrestant, podem anar gaudint/descobrint KDE4 amb tots els seus moviments sinuosos i transparències sense haver de renunciar a treballar amb Quanta, que al cap i a la fi és l’eina que em permet guanyar quatre euros de tant en tant…

• Talar arbres per prevenir incendis forestals.
• Utilitzar Outlook per poder fer servir un antivirus.
• Anar a 40 per reduir accidents.
• Patrocinar la compra de vehicles privats i insistir en fer servir transport públic.
• Fer-se un tall al dit per aprofitar una Tirita.
• Fer campanya dient que es rescataran peatges i pujar el seu preu quan es té el poder.
• Que aquell que diu que som uns pirates d’endugui el 10% de la recaptació en un concert benèfic.

Qui dóna més?

Relacionat amb l’apunt anterior, estudiant la llei d’Hondt i fent proves amb els simuladors que mostra la Wikipedia, es prova que:

• El vot en blanc és un vot que es comptabilitza en el càlcul de percentatges assignats a cada partit. Un augment del vot en blanc disminueix el percentatge de cada partit, de forma que els partits petits poden quedar exclosos si aquest vot és significatiu.
• El vot nul, com l’abstenció, no comptabilitzen vots perquè o no hi són o no són vàlids. No modifica els percentatges de vots de cada partit.
• El vot nul, en canvi, es té en compte per calcular la participació.

D’això en puc extreure la conclusió de que el vot en blanc beneficia als partits guanyadors, ja que els treu la possible competència i pactes amb els partits més petits donat que poden quedar exclosos per no arribar al mínim de 3% de vots necessaris.

Si fins ara es deia que el vot en blanc significava que estàs d’acord en la forma de democràcia però no et sents representat per cap partit, jo entenc, ara, que això se simbolitza amb el vot nul, ja que es pot fomentar la participació sense que aquest vot vagi realment a cap partit, al contrari del vot en blanc.

Em sembla que el que va dir que cal votar encara que sigui en blanc era el mateix que va dir que el treball dignifica l’home…

Mai he cregut que votar sigui una obligació. En canvi, sí és un dret. El respecte cap aquells que van lluitar per aconseguir el dret al vot inclou la llibertat a no fer-ho, si no es vol. No estic d’acord amb aquells països en els quals el vot és obligatori, sota sanció.

Tot i això, sempre he votat. Fins i tot quan cap partit polític el mereixia, que he votat en blanc.

A les darreres eleccions el vot en blanc es va disparar. Lluny d’amoïnar-se, el nostre equip de dropos i xixarel·los que ens representen políticament, van manipular aquest vot en blanc. Què coi saben ells, per què vaig votar en blanc?

També es va donar un cas que fins aquell moment no tenia massa importància: què significa votar en blanc i què significa no votar. Votar en blanc és un vot que compta tot i que no incrementi el número dels que obtenen els partits. No votar, evidentment no compta. Què passa, doncs? El vot en blanc fa disminuir el percentatge de vots dels partits, però la llei d’Hondt no perjudica als partits amb més vots, sinó que ho fa amb els que en tenen menys.

Què vol dir, això? Si es vota en blanc es perjudica als partits que tenen menys vots, perquè el seu percentatge baixa (mateixos vots obtinguts sobre més vots globals). L’abstenció els beneficia, ja que amb els mateixos vots obtinguts hi ha menys vots en global: el seu percentatge puja.

Estic fart d’aquesta colla d’imbècils que em representen. Mentre els vots en blanc o l’abstenció no impliquin escons buits, no anirem bé. Mentre el polític no hagi de lluitar per un escó, no anirem bé.

La idea d’Escons Insubmisos és bona, però no té massa representació a totes les circumscripcions. Mentrestant, m’estic plantejant deixar de votar com una opció amb la que vull perjudicar els partits que tenen representació (tots, no se’n salva ni un. Que consti i que no manipulin el que penso).

Potser estic equivocat. Ja ho descobriré. Però em sembla que no votar es pot convertir en la única forma efectiva de protestar, i no allò de “si no votes, no protestis”.

PS: S’hauria imaginat Shakespeare, en algun moment, que la seva frase hauria fet tanta fortuna fora de la literatura?

Ens podríem imaginar que els fabricants de tinta xina i plumiers imposessin un cànon per la pèrdua de vendes degut a la pirateria dels bolis Bic? I que els fabricants de carros tirats per cavalls titllessin General Motors de pirates perquè per culpa d’ells ja no venen? No, no és imaginable. Però de bén segur que van ser gremis que van patir l’evolució de la tècnica i, si no es van adaptar, van acabar desapareixent.

La tecnologia digital ha permès evolucionar en molts aspectes, però sobretot ha posat a l’abast del ciutadà del carrer grans tecnologies. Amb un pressupost molt baix podem tenir un equip complet de producció videogràfica. O fer que un grup musical no hagi de perseguir les grans discogràfiques per intentar col·locar la seva maqueta (maquetes que en la majoria de casos acabaven en una pila que ningú no escoltava). Els grups es poden editar la seva música, gravar un  disc i vendre’l directament, sense necessitar cap gran magnat. Es el gran avantatge de la tecnologia digital.

També la indústria discogràfica s’ha beneficiat d’aquesta tecnologia, abaratint moltíssim els seus costos a l’haver passat del disc de vinil planxat al CD. Han abaratit costos i ofereixen  productes que sonen pitjor (analògic sempre serà millor que digital, al menys mentre les nostres orelles no siguin  digitals, també).

Ara la música es pot distribuir per altres canals. Es pot obtenir una sola cançó i no haver-se de quedar un disc sencer amb música que no vols, per exemple. La tècnica ho permet amb un cost ridícul.

Però en canvi la indústria que en una part es beneficia d’això està capficada en mantenir un model que ja és obsolet: vendre discs quan els clients no en volen, i com que no en venen imposen un cànon a qualsevol mitjà susceptible de poder emmagatzemar música.

Però afortunadament no tothom es nega a evolucionar, ni veu l’evolució com una amenaça. Això ho han tingut clar a Spotify i, si ho fan bé, se’n sortiran. Pots escoltar tota la música que vulguis, però no te la pots guardar. No la pots escoltar enlloc més que a l’ordinador. Si la vols escoltar al cotxe, no pots. I si t’agrada la música, què fas? Lluny de fer servir altres programes de descàrregues P2P, des del mateix lloc pots comprar. Encara no sé si et pots descarregar la cançó sola o has de comprar un disc que ja arribarà a casa, però… Ja ho descobriré.

Trobo que és una gran idea, pot ser un gran cop a la descàrrega de música amb sistemes com BitTorrent o eMule. I me n’alegro. M’alegro que algú hagi descobert que l’evolució és bona i no cal imposar-hi un cànon.


Per cert, el registre a Spotify és per invitació, però també hi ha una porta del darrera http://www.spotify.com/en/get-started/

PS: i funciona molt bé amb Wine!!

Acabo de rebre un correu de UPyD que diu el següent:

Les remitimos Comunicado de UPyD Cataluña sobre el Informe aprobado ayer por el Parlamento Europeo y con el que los nacional-socialistas de Cataluña pretenden avalar su política de erradicación del español en la escuela catalana.

Muchas gracias.

Saludos.

Juan Perán, Portavoz

I ja està. Me’n vaig a veure algun vídeo guarro per la xarxa…

Avui sento a la ràdio unes declaracions del pallasso de José Bono:

• Hay muchos tontos que por no mencionar el nombre de España hablan de Estado como si fuera lo mismo
• La bandera española que evoca igualdad, justicia y libertad
• Hay tantos tontos que por no mencionar el nombre de España hablan de Estado como si fuera lo mismo
• A algunos les molesta tanto la Nación de España como la igualdad que garantiza esa España

No sé… potser proposo un grup al Facebook…

PS: Si ell em pot dir “tonto” jo puc dir-li “pallasso”, no?